Anem al Campus de Teatro Joven dels premis «Buero»

Aquest cap de setmana vam poder anar, amb dos dels nostres alumnes de l’Institut Ernest Lluch de Cunit, al Campus d’hivern de teatre jove que organitzen els premis Buero Vallejo!

Es tracta d’una iniciativa recolzada per la Fundació Coca-Cola, que organitza uns premis de teatre jove anuals que compten amb fases autonòmiques i una gran final a Madrid! Aquest any no estem a temps de participar-hi, però sí hem pogut assistir als tallers d’aquesta jornada de campus d’hivern. Els nostres alumnes han pogut fer un taller de «La mirada de l’actor en joc» a càrrec de l’actriu Lina Mira, mentre nosaltres hem assistit a una formació sobre «La creació col·lectiva amb adolescents»! I després de dinar, hem tingut l’oportunitat de conèixer aquesta professió de la mà de l’actriu Mercè Pons i li hem pogut fer totes les preguntes que se’ns ha ocorregut.

En general, ha sigut una oportunitat molt interessant per conèixer altres grups, altres exercicis, altres formes de funcionar i interessos, i per poder parlar sobre tots els beneficis que ens aporta el teatre quan som joves!

Molt contentes de que es realitzin iniciatives com aquestes, i amb moltes ganes de tornar-hi l’any vinent!

«Nadie quiere la noche»

Aquesta tarda a la sessió de febrer del cinefòrum d’igualtat que tindrà lloc a les 18h al Cinema Iris de Calafell, podrem veure i debatre sobre la pel·lícula de la Isabel Coixet «Nadie quiere la noche».

La pel·lícula d’avui està protagonitzada per les actrius Juliette Binoche i Rinko Kikuchi, va rebre 4 Premis Goya i es tracta d’un biopic de la primera dona blanca que va trepitjar l’àrtic, la Josephine Peary. «Nadie quiere la noche» parla de viatges per amor, de vanitat, ètica i moral, de por, de fred extrem, de fidelitat i de la deconstrucció dels valors propis fins arribar a allò innat. D’aquesta manera, ens ofereix la possibilitat de conèixer una figura femenina que no forma part dels llibres d’història, de reflexionar sobre l’amor romàntic, de debatre sobre els xocs culturals, i de posar en crisis estigmes de gènere com podria ser el patir en silenci perquè és el nostre paper.

Us esperem per a que ho viviu vosaltres mateixes/os!